Es dia que segam xeixa,
sa madona fa es paper.
I, si s’aigordent no ve,
es rostoi li farem créixer.
Mu mare sempre m’exhorta
i m’ho diu ben clar i llampant:
−¿Com t’ets entristida tant?
Tu fas cara de mig morta!
Jo i vós, estimadet meu,
que estàvem d’enamorats!
Emperò no ha volgut Déu
que mos casàssem plegats.