Com era petit, sentia
fadrins plorar per amor,
i deia: −Jesús, Senyor!
Si fos jo no ploraria!−
I ara, de cada dia,
es meu mal ja n’és pitjor.

-Oh, fieta meva, ¿que vols un murtó?
-Ai, no, no, mumare, jo no en vui, no,no!
-Oh, fieta meva, ¿que vols una gla?
-Ai, no, no, mumare, jo me vui casar!
-Oh, fieta meva ¿vols esperar un any?
-Ai, no, no, mumare; jo em vui casar enguany!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un mes?
-Ai, no, no, mumare, no puc estar més!
-Oh, fieta meva, ¿vols esperar un dia?
-Ai, no, no, mumare, no hi arribaria!
-Oh, fieta meva, vols esperar una hora?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és d’enfora!
-Oh fieta meva, ¿vols esperar un quart?
-Ai, no, no, mumare, sabeu que és de llarg!
-Oh, fieta meva, espera’t un minut!
-Ai, no, no, mumare, que jo ja no puc!
-Oh, fieta meva, ¿Vols esperar un poc?
-Ai, no, no, mumare, que s’hi cala foc!

Na Ramona d’Alaró
va perdre sa trobiguera;
si voleu sebre de què era,
d’un pam i mig de cordó.