Set setmanes de corema
vaig passar dins Formentor,
i vaig passar més tristor
que Cristo Nostro Senyor
el Dijous Sant de la Cena.
Com era petit, sentia
fadrins plorar per amor,
i deia: −Jesús, Senyor!
Si fos jo no ploraria!−
I ara, de cada dia,
es meu mal ja n’és pitjor.
-Quatre anys te vaig festejar
sense rebre ningun dany
-Vint-i-cinc lliures cada any,
són cent que me n’has de dar.
-¿A un real cada dia
me comptes la servitud?
Bé podràs dir que has tengut,
el temps de ma joventut,
un criat que bé et servia.
Per això mateix, voldria
i te faria pagar
sa malícia que tenia,
i el teu cosset romandria
estret dins la meva mà
-Si tu vols esser pagat
d’es temps que has vengut aquí,
primer m’has de concedir
s’oli que es llum ha cremat.