P’es forat d’es finestró
un favor li demanava,
i ella qui me contestava:
-Ves-te’n d’aquí, polissó!
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
De picat
Poble
Campanet
Camp Semàntic
Festeig, La casa, Rebuig
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
4675
Volum
I
Núm de pàgina
272
Altres cançons relacionades
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Vós sou qui a mi me privau
ses meves alegrietes:
de lluny me feis manballetes,
i, com som a prop, no em mirau.
Vos veig amb tanta estufera
que us mir i no us gos tocar:
par que sieu la carxofa
coïda del carxofar!
Tradicionari de Mallorca
