El qui és causa, vida mia,
que vós no rallau amb mi,
mal estàs fins a la fi
a s’antena d’un molí,
i jo que pogués dar-lí
vela plena tot lo dia!

Tu dus ses escorretjades
perque et deixen comandar.
Ara et podràs avanar
que, quan me vares deixar,
a mi me vares donar
més de cinc-centes besades;
i ses que jo t´he donades,
en llista no els he posades,
perque no sé es capd’allà.

¿Tu que vols altre criat
perquè et servesca més bé?
No muds, que no mudaré
fins i tant que cert sabré
que ton voler li has donat.
Llavò me sera forçat
es dir: -Quin cos tan ingrat!
que un tal no em ’vies de fer.
’Guesses engegat, primer,
i jo me’n seria anat.
Ara estic enamorat.
Senyor, ¿com ho he de fer?
Plorant pel món aniré
per veure si encontraré
qui em don consol o qui em mat.
Que, si no tens piedat,
dins la mar me tiraré;
i així tu veuràs, mon bé,
cara de sol vertader,
que em som mort desesperat.