Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Maria de la Salut
Núm de glosa
330
Volum
II
Altres cançons relacionades
Quan s’estimat s’embarcà,
estava a la flor del món.
Ja no hi ha temps que no torn,
però aquest no tornarà,
Ja les pagarà es porcell,
ses figues que s’han menjades;
el menjarem amb taiades
i beurem d’es vi novell.
Jo tenc es paneret ple
de figues alicantines.
A dins Llubí ses fadrines
que se treuen ses espines
abans d’aficar-les-sè.
Tradicionari de Mallorca
