Tan desmanyotat com som,
em daria amb cor de fer
na torre de paper
de ses més altes del món:
de Mallorca fins a Alger,
no hi haguès cap artiller
que a canonades la tom.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Humorístiques
Poble
Maria de la Salut
Núm de glosa
330
Volum
II
Altres cançons relacionades
N’hi haurà qui se’n riuran
i jo també me’n riure,
com per dins Llubí em veuran:
-Dia tenga, don Juan,
¿que ja no fa de bover?
Sa berganta de Son Moro
pegà foc an es rostoi,
i se va cremar un genoi.
Idò bono, idò bono!
Na Blanca faré pintar
de vermei o de morat
perque en anar a Ciutat
no diguin “vet-lo-t’allà”.
Tradicionari de Mallorca
