Per aquí m’has mermulada
i dius que no sé filar:
jo no faç comptes d’obrar,
en jove, amb tu, telessada.
Jo no creia ni pensava,
estimat, alcançar-vós.
Ramell de flors preciós!
Jo em tiraria, per vós,
dins un pou… a ras de paia.
Soldat el vui i no més,
si n’he de tenir marit:
com s’ha llevat es vestit,
queda un homo lo mateix.