-¿Que veniu de Felanitx?
-I sempre per sa carretera.
-¿No heu encontrat una somera
amb una ruca a darrere
de devers un any i mig?
M’ha fuita de damunt s’era
sense fer gens de trepig.
Jo, de trobar-la, tenc desig
an aquesta pussetera,
perque, amb sa forca de s’era,
l’he de xapar per mig.
-Un ase gros hem trobat,
avui, de bon dematí,
i res li hem pogut dir
de lo que mos ha preguntat.
-Jamai més me torn posar
amb bestiar que no conec,
perque qualcuna me’n bec
que p’es coll no em pot passar.
I ara, per acabar,
de voltros me despedesc.

Aigo, que és maina de Déu
posada pel cristià,
no me n’has volguda dar,
però jo esper que vendrà
temps que lo teu cor farà
oració an el cor meu.

Quan jo vaig veure es ramell
que devers mi s’acostava,
de s’estimat me semblava:
–Ja el me deu enviar ell!