Des que t’he deixat, amor,
no som tenguda alegria
tant en sa nit com de dia
vaig carregat de tristor.
Ximbombeta, que ets de bona!
Jo sempre t’alabaré;
tu m’has de dur, si convé,
sa pasterada i s adona.
Sant Antoni d’es Fangar,
no estigueu arraconat;
sortiu enmig d’es rotlat,
que es “molts anys” vos volem dar.