Diuen que m’han demanada,

Diuen que m’han demanada,
mu mare, i que heu dit que sí:
oh desditxada de mi
si amb un viudo m’heu casada!

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Núm de glosa

1273

Volum

III

Altres cançons relacionades

Un temps venies veus altes,
i ara ja no hi véns, no.
Un fill d’un arrendador
i amo de possessió
ha preses ses vostres cartes.

Sa font que apaga sa set,
que és d’enfora d’aquest poble!
Estrella brillant i noble,
més lluny que Constantinoble
aniria per veure’t.

Es fusters fan ses arades
d’es llenyam de més endins.
Entre muntanyes i pins
ses cabres s’hi fan orades.