Ses raboes de s’algar
són llestes i veietones,
i llavò com a redones
i maletes d’agafar.

Jo no m’era vista encara
a córrer amb tan poc delit,
només un vespre en sa nit
que m’encalçava mon pare.
Jo anava davant davant
i ell darrere darrere,
i amb un verdanc de figuera
cada toc me feia sang.

Jo i tu, Juana-Maria,
¿que no devem fer paper?
Com nostra mare ens tengué,
Nostro Senyor, ¿que dormia?