Cara de sol ensolat!
Cara de lluna enllunada!
Cara de rosa encarnada!
Cara de clavell daurat!
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Si som negra per sa pell,
ja tenc qui em fa tornar blanca:
mon pare em deixa sa tanca,
sa trutja i es porcell
i quatre sous de figueres
i llavonses cent corteres
de blat i ordi novell.