Es matí menjam colada,
horabaixa formatjons.
Cama-rotges i ugons
vagi tot dins sa falcada.
Diu que de ses rels d’es cor
surt es bon enteniment.
Qui diu que aquell és dolent,
ell no deu esser molt bo.
Oh Juan, lo meu tresor!
¿Jo tant t’am, i tu no m’ames?
Me fas reverdir ses flames
que tenc a dins lo meu cor.