Ella és blanca com la pega
i vermeia com un corp,
és humil com l’argelaga
i alegre com un mort.
Es moix de menjar té falta
i ho ha posat en magror.
quan surt de dins es fogó,
pega bot i cau dins s’altre.
De cada part ne ve una ona
i a tu no te veig venir.
Ja m’enviaràs a dir
què hi ha de nou a Girona.