M’he posat mocador a’s coll
per porer fer de currete;
tenc sa dona pertenete.
vui assemblar a qui bé em vol.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Mocadors
Poble
Campos
Núm de glosa
214
Volum
II
Altres cançons relacionades
D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Si jo era Papa o rei
i ho hagués de dispensar,
no deixaria casar
dona jove amb homo vei.
Tradicionari de Mallorca
