D’ençà que vei som tornat,
sa dona en es llit no em vol;
damunt una pell redol,
com si fos un ca fermat;
i no em dóna, perque em tap,
ni una tela per llençol.
Pensau-vos si durà dol
de mi, en estar enterrat!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vellesa
Campos
111
III
Na Morta feia bunyols
i na Clenxina los treia.
Mestre Gorreia qui jeia
dins es llit d’es verderols.
Es sol se pon i jo fris
i lluny tenc d’anar encara:
a acompanyar sa comare
an es lloc de Sant Lluís.
Invoquem Sant Julià,
que és sant de ses panades;
no hi som per fer berenades:
una perhom per menjar.