No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Vària
Poble
Campos
Rima
Assonant
Núm de glosa
18
Volum
IV
Altres cançons relacionades
Estant vós per a morir,
demanàreu al Senyor
remei p’es mal de canyó,
i vos ho va concedir
per aquell qui confiat
vengués a invocar-vós.
Hores hi ha que no sé
si som morta o si som viva:
s’amor me té tan cativa
com una esclava d’Alger.
-Adiós, figueraleres,
-Adiós, festejadors.
-Tirau, acompanyau-mós
fins en aquelles barreres.
-No és que no en tenguem quimeres,
però és massa escandalós.
Tradicionari de Mallorca
