No plangues es temps perdut!
Mira que el te vuipagar!
Ja pots començar a comptar
quants de mesos has vengut.
-A devuit lliures cada any,
es temps que t’he ben servida,
són cent i vint, Margalida.
Un menut més no et deman.
-Si tu vols esser pagat,
també m’has de pagar a mi.
Ara, et vui fer concedir
s’oli que es llum ha cremat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vària
Campos
Assonant
18
IV
De llinatge som Buscai,
nom de llenya menuda.
A mi cap persona aguda
no m’ha feta nosa mai.
Faldetes me prometeres
per porer-me fer dir “sí”.
Oh faldetes més amargues
foren aquelles per mi!
Som jo qui desig estar
en sa teva companyia;
però a mi me’n prendrà
com el qui se’n va a captar
amb so senaió en sa mà
i diuen: −Un altre dia!