Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Safalcar
Poble
Algaida
Núm de glosa
319
Volum
II
Altres cançons relacionades
Es prometre i s’atènyer
enguany no van tot plegat.
Jo vaig per sa lleialtat,
com Na Pereta d’Aubenya.
Dins Solleric habitau
i jo dins Son Grau pas pena
per una jove morena
qui d’es meu cor té sa clau.
Si no t’arrib a alcançar,
mai més de mi sabràs noves:
llocs estranys, barrancs i coves
serà lo meu habitar.
Tradicionari de Mallorca
