Ella taia un bri, dos brins, i sols no sap safalcar. ¿Que se devia pensar, quan l’amo la va llogar, que n’era riure i folgar a ca seva amb sos fadrins?
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Safalcar
Algaida
319
II
Tot quant volia li dava a s’al•lota entenent, i tothom parava esment per veure quan hi anava.
Garrideta, jo hi ’niré a dur aigo sense gerra, però, si plou, banyarè ses cordes de sa guiterra.
Es carrer d’es Llevant era qui em donava un poc de pler, i ara, per no passar-nè, faç una hora de voltera.