Ella taia un bri, dos brins,
i sols no sap safalcar.
¿Que se devia pensar,
quan l’amo la va llogar,
que n’era riure i folgar
a ca seva amb sos fadrins?
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Safalcar
Poble
Algaida
Núm de glosa
319
Volum
II
Altres cançons relacionades
Qui voldria portar floretes
a sa meva bona amor,
Sant Marçal li don dolor
a totes ses parts condretes.
Si jo fos estat ministre
quan vos duien en presó,
no us hi haurien duit, no,
mirai de la meva vista.
Voltros sou qui d’es meu cor
tots en volen un llegat,
i jo, trist i malanat,
cames tortes, malforjat.
Tots es qui m’heu escoltat
sou més ases que no jo.
Tradicionari de Mallorca
