El Rector de guardiola
venia de passejar.
Li varen robar sa bossa
i llavò sa mula bona.
I li varen fer jurar
que no ho havia de contar
a cap homo ni a cap dona.
“Per això, us ho dic a Vós,
a Vós, Déu omnipotent,
que no sou homo ni dona:
que varen esser aquells dos
qui estan a davall sa trona”.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Narratives
Poble
Algaida
Rima
Assonant
Núm de glosa
49
Volum
IV
Altres cançons relacionades
A Algaida, sa gent comuna;
és tan fina, a Llucmajor!
A ses muntanyes, carbó,
i a Lluc s’aigo més fina:
d’estiu, com un hi arriba,
al punt ja no té calor.
De Peres i de Jeronis
n’hi sol haver de grossers;
es noms que m’agraden més
són es Juans i es Tonis.
Es rellotge anava bé,
era jo que me dolia:
la causa era que tenia
remendos que haver de fer.
Tradicionari de Mallorca
