Ai, estimat, si sabies
sa pena que em fas passar,
és ben segur que vendries,
fos per terra o per la mar.
En Tomeu cridava: -Jaume!
Aixeca’t i m’obriràs,
i llavò em desfermaràs,
que m’han penjada una llauna.
Saps que és de mala beguda,
per un fadrí enamorat,
trobar guerrer an es costat
de sa prenda més volguda!