Una figa martinenca,
crivellada, fa paper.
I jo també que en faré
si arrib a ésser porrerenca.
Que vénguen amb sa creu verda,
no em faran mudar s’amor;
en no veure es trencador,
m’aconhort mirant s’esquerda.
Pensa en aquelles cinc fonts
que estan obertes per tu;
sense perjui de ningú
a l’infern vas, perque vols.