En es Puig de s’Heretat
s’hi solen fer margalides,
però no són tan garrides
com ses que hi ha a Punxuat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Margalida
Algaida
124
III
De bronzo són ses campanes,
es canons i es morters;
jo m’estimaria més
que es pern del món se rompés
que comprar-te ses vellanes.
Aquesta civada vola
amb uns manats com es puny:
a més de cent passes lluny
veuen córrer ses terroles.
Demà és diumenge,
Sant Josep el fa.
’Pareia s’escopeta,
per anar a caçar.
I ja tira un tir,
fér un gorrió;
i en tira un altre,
mata un aucelló,
vestit de senyor.
Tira a la dreta,
fér un animal
que és un general.
I li surt un frare,
li tira una esclafada.
Enquantra un capellà,
li dóna un tros de pa.
Troba es Rector,
li tira es bastó.
Surt s’escolà,
tot s’ho vol menjar!
Tot són llits i matalassos,
Na Juana Taia-nassos!
Surt En Samper
sonant una guiterra.
Surt En Pelutxí
sonant es violí.
Per molt que t’estiris,
no em ’gafes a mi!