Es vent sa roada espolsa, jo ho conec amb sos alens. Margalida, jo me pens que ets com un sucre, de dolça.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vents
Deià
145
II
A sa guiterra li veig d’es mànec fins a sa flor, emperò no veig es cor a s’al·lota que festeig.
Es meu cor qui vola i vola, no sé on s’aturarà. Tenc lo meu bé qui està llogat a Sa Talaiola.
Jo de tu he sentit dir una cosa molt feresta: que pujares un fadrí, amb cordes, per sa finestra.
