Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Santa Caterina Tomàs
Deià
349
III
Bons mariners, robau-lè
an aquesta Peretona,
que la voleu fer senyora
i ella no ho vol esser.
A s’estimada vaig dir:
-Jo i tu mos hem de compondre.-
I ella aviat va respondre:
-Si amb tu em ‘via de resoldre,
m’estimaria més moldre
aclucada a un molí
per no haver-les amb fadrí
que es confés no vol absoldre.
Si dius que a Andratx has d’anar,
ja em duràs una granera
petita, per sa pastera,
per quan seré molinera
per sa farina agranar.