Com ella duia el dinar
a los pobres segadors
aquell dimoni envejós
es covo li va tirar;
ella el va tornar aixeca
i va ser més saborós.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Santa Caterina Tomàs
Poble
Deià
Núm de glosa
349
Volum
III
Altres cançons relacionades
Qui no n'és estat ausent
ni sap què cosa és penar,
que m'ho véngui a demanar,
i jo l'hi diré ben clar,
l'hi diré tal com me sent.
Un ball, dos balls, dues portes
passaria per veure’t;
Margalideta, aixequè’t,
que ses serenes són fortes.
Ves alerta amb so dir “no”!
Que no te’n prenga, Francina,
com a una valldemossina
que se diu Calatrapó,
que a dotze anys, bona amor,
començà sa processó,
i a quinze digué “no”,
i a trenta va ser fadrina.
Tradicionari de Mallorca
