D’es quatre qui la portaven,
n’hi va haver un qui morí;
un altre, res va tenir,
i dos que ferits estaven.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Morts Naturals
Deià
133
III
Si s’estimat no me vol,
de pena me moriré;
damunt un puig me’n ‘niré
tota sola, i viuré
de banyes de caragol.
De mal de queixal estava,
un vespre, per a morir.
Qui n’ha tengut, ja pot dir
jo si amb raó gemegava.
Cada dia en sortir es sol
gira s’esquena a sa lluna,
i veuràs s’ase d’En Pruna
que passeja es picarol.