D’octubre, dia primer,
es temps féu un desbarat,
supòs que ho tendrà apuntat
En Puceta Moliner:
sant ni santa no hi hagué
que d’ell no fos invocat.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vents
Artà
138
II
En es Bosc per cosa grossa
molta remor vaig sentir.
El comprà es de son marí
i llavò es deCarrossa,
i enc que tenguen molta força,
’ximateix vos ho vui dir.
En Sua per instructor,
En Jardí per testimoni;
qui ho fos dit de l’amo Antoni
que d’es Bosc fos es senyor!
Com la mar pega engronsada
l mariner va perdent.
Quatre o cinc contraris tenc
que em fan girar es bastiment,
Maria, molta vegada.
No ho sabrà pare ni mare,
parents, germà ni germana,
si jo i tu anam malament.
Es molí se’n va a la plena
casi casi fa rotlet.
Sebastiana, aixeque’t
i tots dos llevarem vela.