Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Casament. Noces. Dot
Poble
Artà
Rima
Assonant
Núm de glosa
1928
Volum
III
Altres cançons relacionades
Com me’n vaig a festejar,
don una uiada a sa pella,
i llavò la mir a ella:
poca diferència hi ha.
Un vaixell enmig de mar,
navegant, te son què fer.
M’has de declarar també
sa lluna a’s mes de gener
¿quantes de passes deu dar?
Dia desset de gener
trobam la vostra diada
amb la capella emmurtada,
corregudes p’es carrer.
Tradicionari de Mallorca
