Vós sou sa meva costella

Vós sou sa meva costella
tant com el món durarà.
Jo i vós mos hem de casar
i n’hem d’arribar a menjar
tots dos dins una escudella.

Més informació

Recopilador

Rafel Ginard

Referència bibliogràfica

Cançoner Popular de Mallorca

Via d'incorporació

Transcripció edició

Classificació

Casament. Noces. Dot

Poble

Artà

Rima

Assonant

Núm de glosa

1928

Volum

III

Altres cançons relacionades

Sa mare li diu a ella
cada dia dematí:
-Si no vols aquest fadrí,
no et faré altra gonella.

Pipeta, treu foc,
i en fumarem una;
pipeta, treu poc,
fumarem un poc.

Si és gallarda i elegant,
no la gosaràs deixar:
tendràs por que, en no mirar,
no la’t llevin de davant.