Quan jo era petitó,
mu mare, qui bé em volia,
m’enviava cada dia
a escola, i aprenia
sa lletra d’un polissó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Estudiants
Poble
Artà
Núm de glosa
379
Volum
II
Altres cançons relacionades
Dau-mos coca! dau-mos coca!
Dau-mos coca! dau-mos vi!
I ara ho tornam repetir:
Dau-mos coca! dau-mos vi!
En Perico Mascaró
i llavó Na Ferriola
juguen a la carambola
a devers s’Abeurador.
Jo tenc una fe divina
que n’has d’esser mon espòs;
ramell de principals flors,
no t’inquietes ni plors
fins que sapis que el meu cos
tenga cap de vena viva.
Tradicionari de Mallorca
