Jo ja fa estona que sé
s’estil d’ets enamorats:
quan ve que s’han baraiats
i tornen rallar plegats,
llavò se volen més bé.
Jo no som dona ni homo;
no bec vi, i me diuen “gat”
cada vegada que em desbarat.
Un rellotge.
No te fiïs de cap homo
encara que el vegis plorar:
que prometen i no donen,
just com el dimoni fa.