Dau-mos coca! dau-mos coca!
Dau-mos coca! dau-mos vi!
I ara ho tornam repetir:
Dau-mos coca! dau-mos vi!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sant Antoni Abat
Artà
270
III
Sa fadrina és un mirai
com una peça de vidre,
i, com està consentida,
ja no torna soldar mai.
Encara que vos renteu
sa cara, d’aigo pastosa,
no vàreu néixer agradosa
i tampoc no hi morireu.
Oh puríssim ramell meu!
Treu es cap a sa finestra.
Voldria tenir es cor teu
tan arrambat an es meu
com es cabells a sa testa!