Mentres existesc, som mort;
estic alt i som baix;
no ho som, i faç de calaix.
Tu, amb això, cabila fort.
Un sostremort.

A Aufàbi’ no vui anar
amb branca ni amb rossegai.
A s’Alqueria d’Avall
ja hi fa més bon habitar.

El qui no se cansa, alcança,
i jo pens que alcançaré.
Mu mare, el vui sabater
per no haver d’anar descalça.