Jo me n’anava a Muleta
i arrere som tornat
per veure un clavell daurat
que hi ha a Can Carabasseta.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Enamorats. Festejament. Partits
Poble
Sóller
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Consonant
Versos
4
Núm de glosa
2991
Volum
I
Interpretació
El caminant anava per camins de la Serra de Tramuntana direcció a Muleta; però en el seu camí es va distreure amb una jove molt bella.
Per això decideix tornar a rere i fer-li una visita.
La jove segurament és de cabells rosos brillants; per això no és un clavell rogenc sinó daurat.
Altres cançons relacionades
Sa moixa de Son Ordines
va botar dins Solleric
i va amagar un cabrit,
un gall i dotze gallines,
i dos-centes carabasses
i dos mil cinc-cents melons
coïren es gorrions
a un hort de dotze passes.
No tenc ànima ni cos;
qualcú en sentir-me s’assusta;
no som de ferro ni fusta
i viure un moment no gos.
Dolenta és sa meva sort,
perque, tan prest com som nat
i dic allò que he escoltat,
me fonc tot d’una i som mort.
L’eco.
Ja veig la que em dóna vida;
ja veig la que em fa penar;
Déu la guard de trabucar,
que no mos escamp la comida!
Tradicionari de Mallorca
