Ja no hi ha cosa més trista
que sa presó, p’es fadrins:
es cavalls tornen rossins,
i ets homos valents, ximples.
Voldria esser la llendera
d’es rellotge d’es teu cor,
i llavò sabria jo
ambe qui tens sa quimera.
Es cantar vol alegria
i jo cant i tenc tristor.
No hi ha pena ni dolor
que dins lo meu cor no sia.