Bet Maria Capellana,
En Pep te durà a través.
¿No saps que ets alaroners
són canteranos borrers
forrats de xicarandana?

-Oh, figuerolera meva,
¿me vols dir a on te’n vas?
Amb so paner dalt es braç
mon cor te’n dus a ca-teva.
Creu-me, que no ho dic per riure:
que me donis es meu cor,
que, sense cor, no puc viure!
Som es pastor de Son Mosca;
a mi em diuen En Mosquit;
mon pare és el seu Rupit
i mumare Madò Llosca.
Ten cun ca que nom Lleó
i una cussa que nom Murta;
sa meva al•lota és Na Curta
que fa feina a Son Simó.
Jo m’aixec de bon matí,
an es costat de Na Murta,
me’n vaig ran-ran d’es camí
per veure passar Na Curta.

Sa fia diu :-Comprem vel!-
I sa mare : -Comprem blat!-
-Si tenc es ventre ruat,
mu mare, ningú el me veu.