Viudeta desgraciada, vos heu tornada casar. ’Xau fer, que no mancarà qui us faci morir assotada!
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Vida matrimonial
Selva
2235
III
Jo i vós, estimat meu, que estàvem d’enamorats! Però no ho ha volgut Déu, que mos casàssem plegats.
Mu mare em diu: -Polissó, senya’t, direm el rosari. -Tenc un plet a Caimari i he d’anar a aclarir-ló.
Sebastià, coa de cà, coa de moix, escarabat coix.