T’ets avanat per aquí
que, en sentir-te, m’aixecava,
i jo per color rallava
com a ton costat estava,
per no fer-te empegueir.
Sa meva guerrera té
vista de flor favera
i sa llengo d’embustera,
ella i sa mare també.
Majoral, es traginer
vet-lo-t’aquí amb so dinar,
emperò què n’hem de fer,
si per noltros no n’hi ha!