Ramell de murta florida,
molt de temps t’he contemplat
i a la fi te n’has anat
damunt es Coll de Ciutat
a dar-me sa despedida.
Amb so meu guiterronet
vaig encativar sa dona:
sentiu-lo quin modo sona;
alegra tot son indret.
Colga’, colga’t, Marieta,
que la queda ja han tocat
i es teu enamorat
anit és a can Rangueta.