-Jo em faria capolar
com sa carn d’una raola
si em pensàs que una dona,
glosant m’hagués de guanyar.
-Mare de los pecadors,
que som de desgraciada!
Si en plovia una ruixada,
esta nit, de glosadors
i encara més pitjors,
que, si tots fossen com vós,
no me trob embarassada.
Es sol surt i fa sa via
i en es ponent se’n va.
Quan te’n vas, Sebastià,
te’n dus sa meva alegria.
En Bartomeu Galaverna,
jo no sé si el coneixeu,
son pare l’ha fet hereu
d’un moix i una llanterna.
Sa llenterna s’és cremada
i es moixet qui ja s’és mort;
el jove no té conhort
quan veu s’heretat tudada.