Per una senyora planc
es devertiment deixar,
perque n’han feta aixecar
una qui seia en es banc.
No és tan dolenta sa sang
i que vermei siga blanc
que l’haien de trepitjar.
Pegau fort a ses taiades
i estoviarem es pa,
i en haver-les acabades
matarem es de sa gla.
A Na Bet li donenbrou
de moltó o de gallina,
i li han batiat sa nina
a sa font d’es carrer Nou.
Va sortir En Pere Seguí
sonant sa picarolada;
li han posat Bet Nonada.
Mai ho havia sentit dir!