Si pretén que de tot sap,
¿no em diria, don Climent,
quin és aquell ser vivent
ui té sa coa en es cap?
La dona.
De lluny, sa Torre Picada
a mi em pareix un paner;
i des que no hi som, mon bé,
just un pic m’hi he girada.
Garrida, si vos feis monja,
En Joan deixarà el món:
n’hi prendrà com la taronja,
que sucant sucant se fon.