Maleït sigui s’Hort Nou,
s’hortolà i s’hortolana:
com hi vaig, sempre em demana,
de cada meló, un sou.

Som veia i tenc es cap blanc,
Mai ’via vist tala feina.
Era molt geugera s’eina
i em dava dolor bastant.
Si voleu sebre què feia:
taiava ordi per pastar
i no em poria aixecar
de mal d’esquena que em feia.

A la mar s’hi fan raboes
i moltes classes de peix.
Una dona, ¿què té més,
quan s’han fetes dues coes?