Oh infant tan desgraciat
el que passa sense mare,
perque en ets uis de son pare
mai és gaire ben mirat.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Pares i mares
Poble
Felanitx
Núm de glosa
2395
Volum
III
Altres cançons relacionades
Dos Tonis són qui m’aluien;
no sé amb qual me n’aniré;
me’n `niré amb so d’es carrer
encara que es veis no ho vuien.
Mu mare sempre em demana
si vui esser capellà.
Jo li dic: -Sí fa, sí fa,
però amb una capellana.
Es sol ja mos torna blau
la mitat per cada banda.
L’amo, ¿vós que heu de romandre?
Perque veig que no frissau.
Tradicionari de Mallorca
