Som veia i tenc es cap blanc,
Mai ’via vist tala feina.
Era molt geugera s’eina
i em dava dolor bastant.
Si voleu sebre què feia:
taiava ordi per pastar
i no em poria aixecar
de mal d’esquena que em feia.
Garrida, mala és l’ausència,
les penes terribles són;
però es trebais d’aquest món
preniu-los amb paciència.
D’es foc surten ses espires
d’es caliu de més endins.
Que són de purs es fadrins
que van darrera fadrines!