Jo no tenc fetge ni lleu
ni sang ni uis per plorar
des que te’n vares anar,
amb comptes de no tornar,
de ca nostra, estimat meu.

Oh Miquelet d’es meu cor!
¿M’estimes, o no m’estimes?
Un sou gos que no endevines
sa passió que et tenc jo.

A la mar me n’aniré
per veure si hi ha maror,
i allà preguntaré
noves de vós, bona amor.