Mon pare era glosador
i mu mare qui pintava,
i jo som sortit tan ase,
amb sa closca més gruixada
que ses banyes d’un moltó.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Glosadors
Poble
Manacor
Núm de glosa
304
Volum
II
Altres cançons relacionades
Mon pare sempre m’ho deia:
-El món està ple de pops,
ases, porcs, endiots, llops
que duen sa pell d’euveia.
Quan vaig prendre una escarada
de l’amo de Son Crespí,
tothom me deia: -Martí,
¿pensaràs en Na Macada?
-Ella és lletja i malcarada
i mala de pujar-hí.
No sabia què era amor,
perque mai n’era passada.
Juan, tu m’has arribada
a punt de perdició.
Tradicionari de Mallorca
