Ara, jo vos vui contar
sa vida d’una persona:
Com a s’edat de minyona,
tot és dormir i mamar.
I com comença a menjar,
sa mare li fa sopetes,
li embasta gonelletes;
calcetes i sabatetes,
com comença a caminar.
I de cop ja va a costura;
si p’es camí perd sa guya,
llavò se posa a plorar.
A costura sol anar
fins que té nou o deu anys,
i llavò tot són enganys:
-En Tal te vol festejar.-
Aquí hi ha una cerimoni’
i també un sagramet;
ella convida l agent
i s’acaba es matrimoni.
I si acaba a sen endret,
i és s’usnaça acostumada,
d’es cap d’un nay qu eés casada
ja surt amb so viatget.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Enumeratives
Algaida
Assonant
26
IV
Molt m’agrada una aubergíni’
perque és bona de menjar.
Si amb tu em `via de casar,
més m’estimaria estar
catorze anys a dins presili.
A sa muntanya de Randa
trobareu Sant Honorat.
Jo no sé cap ase negre
que abans ’gués estat gelat.
Qui vol anar a Son Pistola,
que procur dur es garrons nets
i es calçons ben condrets,
coll postís i punys estrets
i corbata i tovaiola.