Una paraula, poc costa;
i vós no la’m voleu dir.
Jo voldria ser es mantí,
món bé, de l’arada vostra.
Més informació
Recopilador
Rafel Ginard
Referència bibliogràfica
Cançoner Popular de Mallorca
Via d'incorporació
Transcripció edició
Classificació
Desig
Poble
Algaida
Camp Semàntic
Abandó i desencís, Desig, Eines medi rural, Fets meravellosos o màgics, Foravilers, Tristor
Mètrica
7a7b7b7a
Rima
Mixta
Versos
4
Núm de glosa
803
Volum
I
Núm de pàgina
77
Altres cançons relacionades
S’amor fa que par que senta
trepig, però no arribau.
Jo no sé com no donau
consol an es qui llamenta.
Més llàgrimes he plorades
perque vós vos n’heu d’anar,
que gotes d'aigo no fa
com comença a brusquejar,
que en cau a portadorades.
Des que vos ne sou anada,
amor, de Son Espanyol,
es parei i tot du dol
i sa terra que ha llaurada,
i es pareier, estimada,
ha romàs sense consol.
Tradicionari de Mallorca
