M’han dit que us casau, garrida,
amb un vei, per l’interès :
ja haguera convengut més
que el qui hi ha pensat, tengués
cortanes tota la vida.
Jo tenc dues o tres sogres
que no valen dos doblers;
en venir N’Andreu d’es peix
les barataré amb vogues.
Ara se troba el cor meu
oprimit com una veta.
Bona nit, Francina-Aineta!
Jo som aquella animeta
perduda per lo cos teu.