Un escolà de Sineu,
sa madona Cascarilla,
feren una fantasia
d’un brossat d’un veinat seu.
Molts n’hi ha que sogre en diuen
i jo dir gendre no gos,
perque repar si se riuen
d’es pedaços d’es meu cos.
Cada dia, en tocar santos,
del cel davalla el Senyor;
i jo tenc sa meva amor
a dins la vila de Campos.