Hermosíssim xerafí,
tu sempre m’has agradat.
Pensa en aquell temps passat
que et venia a devertir.
Ara ja no puc venir
perque tens altre criat.
Tu de tot m’has desnonat.
No ho haguere fet jo així!
Pensa en l’hora de morir,
que hauràs de restituir
es turment que m’has donat.
Jo un dia la mirava
amb comptes de coir-lè,
i li vaig dir: - Madurè! –
perque verda la trobava.
Tres cuiretes d’aigo-ros,
pim-pom flors.