-Erri! ¿No caminaràs?
¿O tens ses potes de plom?
-Ja ho veus, tan véia com som,
i encara m’enyoraràs.
Considera si estic trista:
no puc viure en no veure’t.
Bona nit, cabriolet,
mirall de la meva vista.
¿Que no tens pare ni mare?
Veiam de qui seràs fill!
Un temps que no hi ha perill
d’haver-lo enganat encara.