Altres cançons relacionades
Sempre vaig p’es camí clos
per no ferir ses antenes.
Sa sang de ses meves venes
faria cordons i trenes
per lligar lo vostro cos.
-Vet aquí un banc, i seu,
i fe’t enfora de mi!
¿Ara és hora de venir,
i ja han tocades les deu?
-Si dius que les deu són prop,
es teu rellotge va enrere.
Jo tenc es meu que el supera:
les onze són, toc no toc.
Sa mare me diu: -Nebot,
¿tu que et rius de Na Maria?-
Jo responc i dic: -No, tia:
jo, per ella, em tallaria
es moll d’ets ossos i tot.
Tradicionari de Mallorca
