Molts n’hi ha que sogre en diuen i jo dir gendre no gos, perque repar si se riuen d’es pedaços d’es meu cos.
Rafel Ginard
Cançoner Popular de Mallorca
Transcripció edició
Sogres
Sineu
2452
III
Es rebosillo que duis a damunt es cap posat, de perles està esmaltat i embalsama los meus uis.
Gargal, gargal, gargaló; xaloc, xaloc, xaloquet; migjorn, migjorn, migjornet; mestral, mestral, mestraló.
Al•lota, ¿que no sabies, que, en voler-lo Julià, han d’estar sense menjar una quinzena de dies?