Ya se van las tres Marías con tres velas encendidas
a buscar a Jesús amado. –Un por aquí n’és pasado
amb una cadena arrestado, amb una cruz en los hombros.
De piedad que he tenguda, con mi velo lo he eixugado
y le he quitado el sudor del rostro desfigurado.
-Vamos, vamos, caminemos, que, per poc que mos torbemos,
ya lo habrán crucificado. Ja li afiquen los tres clavos,
ja li peguen sa llançada a su divino costado.
Vamos, vamos, caminemos, anem-hi an el seu costat,
que la sang que derramava cau dins un càlis sagrat.
Homo qui la se beurà serà el benaventurat.
Qui la sap i no la diu, qui la sap i no la mostra,
en el judici final ja sabrà lo que li costa.

Que rebentin muts i sords!
Vós sou sa meva alegria:
per rallar amb vós, aniria
dellà on vénen es tords.

Aquesta ja és sa darrera;
per anit no en cantam pus.
Adiós, flor de murtera,
careta de Bom Jesús!