¿Saps què em va dir En Regalim,
un dia, amb una cançó?
Que “era mal s’estar redó”;
i jo li vaig dir que no:
que era més mal estar prim.
A sa muntanya hi ha neu
i s’oratge que li toca.
An es costat de s’al•lota
hi fa un estar de Déu.
Una grapada de glans
he trobat baix d’es mantí:
Si és persona d’aquí
qui s’ha recordat de mi,
digau que li bes ses mans.